Quan realitzem qualsevol acció, com caminar, elegir, parlar, donar, seleccionar, criticar,... tenim sempre el risc de que el resultat d'aquesta acció no siga l'esperat o desitjat. Quan això passa evidentment és que ens hem equivocat i el primer pas per a aprofitar positivament eixa errada és reconèixer-ho. A partir d'ací hem d'analitzar les nostres accions per tal d'intentar saber que ens ha impedit recollir els resultats que esperàvem. En el cas que a conseqüència de les nostres accions perjudique algun ésser estimat, és lògic que s'ha d'intentar fer tot allò possible per reconstruir allò maltret, encara que no sempre està en les nostres mans. Però sense cap dubte, allò que més capacitat de refer té, és una disculpa veritablement sincera.
Si fem tot això pense que en cap cas equivocar-se és sinònim de fracàs, inferioritat,... o qualsevol altre terme pejoratiu, així com tampoc és un motiu de burla o reprotx.
Equivocar-se és valentia, ja que si hem errat vol dir que almenys ho hem intentat.
Equivocar-se és aprenentatge i creixement.
Últimament reconec que m'he equivocat molt i ha estat molt enriquidor, espere continuar equivocant-me molt i durant molts anys.
Tots ens equivoquem, qui diga que no, està molt equivocat.
ERRARE HUMANUM EST, SED PERSEVERARE DIABOLICUM
'errar és humà, però perseverar (en l'errada) és diabòlic.'
Sèneca el Jove
